Cultura

‘Quaderns de la Revista de Girona’ s’endinsa en el filó dels espai literaris

La professora Victòria Ricart recorre en la nova guia editada per la Diputació els paisatges més literaturitzats

El treball enumera autors, rutes i recursos

La Diputació de Girona ha publicat, dins la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”, una guia dedicada als espais literaris de les comarques. El llibre proposa un recorregut pels paisatges gironins més freqüentats pels escriptors, començant per Ramon Muntaner, al segle XIV, i continuant amb Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Mercè Rodoreda o Josep Pla, fins a arribar als narradors i poetes contemporanis, com ara Vicenç Pagès Jordà, Rosa Font, Martí Gironell, Núria Esponellà, Narcís Comadira, Rafel Nadal o Miquel Martín.

L’autora d’Espais literaris, Victòria Ricart, professora d’institut de llengua i literatura catalanes, explica que “la gran diversitat de paisatges d’aquest territori, que comprèn des d’escenaris d’alta muntanya fins a la bellesa única de la costa mediterrània, ha estat un factor determinant en la tria que han fet molts escriptors d’aquesta zona”. Al llarg dels 38 capítols de la guia, en detalla uns quants: els trobadors del castell de Mataplana, la muntanya vista pels narradors del XIX, el santuari de la Mare de Déu del Mont de Verdaguer, la Garrotxa de Marià Vayreda, la Cerdanya on van estiuejar Maragall i Oller (que hi faria arrencar Pilar Prim), el mar de Ruyra, la Girona dels Bertrana (pare i filla), el Montgrí de Víctor català, el Sant Feliu de Guíxols vuitcentista de Gaziel, l’Olot poetitzat per Joan Teixidor i Concepció Carreras, l’Empordà de Pla i el de Fages de Climent, el de Montserrat Vayreda i M. Àngels Anglada, el Port de la Selva que va conèixer Sagarra, el Cadaqués de Rosa Leveroni i Quima Jaume, el Romanyà de Rodoreda, o el Begur de Vinyoli.

La guia incorpora també narradors i poetes de generacions recents, alguns de tan actius en la conformació explícita d’un imaginari gironí com Martí Gironell (Besalú), Vicenç Pagès (l’Empordà) o Miquel Martín (Begur). En d’altres, el paisatge és sobretot generador de reflexió, com en Miquel Pairolí, o de rememoració del passat, com en J.N. Santaeulàlia, o de reconstrucció llegendària, com en Fañanàs. Victòria Ricart, però, no només s’interessa pels autors, sinó també per la presència social que té avui el fenomen literari en les noves tecnologies, la museística o el lleure cultural. En aquest sentit, incorpora capítols específics a la creació de rutes literàries, a l’organització de jornades i festivals com el Mot, als espais museístics o als recursos en xarxa com ara Endrets o el Mapa Literari Català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.